La Llei de l’IVA contempla, entre les seves exempcions, l’aplicable als serveis prestats per determinades agrupacions —com a unions, entitats autònomes, cooperatives o Agrupacions d’Interès Econòmic (AIE)— a favor dels seus membres, sempre que aquests desenvolupin activitats exemptes o no subjectes a l’IVA.

Per a l’aplicació d’aquesta exempció, la normativa exigeix, entre altres requisits, que els serveis prestats per l’agrupació:

• s’utilitzin directa i exclusivament en les activitats exemptes dels seus membres, i
• siguin necessaris per a l’exercici d’aquestes activitats.

La controvèrsia analitzada pel TJUE

En la seva sentència de 22 de gener de 2026, dictada en els assumptes acumulats C‑379/24 i C‑380/24, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronuncia sobre l’abast d’aquesta exempció i, en particular, sobre la interpretació restrictiva que realitzava l’Administració tributària espanyola.

Els casos analitzats es refereixen als serveis de neteja prestats per una cooperativa (Educat) i per una AIE (ANS) als seus respectius membres, que desenvolupaven activitats exemptes en els àmbits de l’educació i l’assistència sanitària.

L’ Administració tributària va sotmetre aquests serveis a tributació per IVA en considerar, essencialment, que:

• els serveis no eren prestats íntegrament per la pròpia agrupació, sinó que es recolzaven en empreses externes, i
• els serveis de neteja tenien un caràcter general, per la qual cosa no podien considerar-se vinculats directa i exclusivament a l’activitat exempta dels membres, existint a més un risc de distorsió de la competència.

El criteri del TJUE: una interpretació menys restrictiva de l’exempció

El TJUE rebutja aquest enfocament restrictiu i realitza una interpretació més àmplia de l’article corresponent de la Directiva de l’IVA.

En particular, el Tribunal aclareix que la Directiva no exigeix que els serveis prestats per l’agrupació:

• siguin serveis específics o singulars, ni
• constitueixin una aportació indispensable per a una operació concreta.

Segons el TJUE, n’hi ha prou que els serveis siguin directament necessaris per a l’exercici de l’activitat exempta dels membres, encara que es tracti de serveis que, per la seva naturalesa, puguin qualificar-se com a “generals”.

En aquest sentit, el Tribunal reconeix expressament que serveis com la neteja poden considerar-se directament necessaris en sectors com:

• l’assistència sanitària, i
• l’educació,

on existeixen exigències específiques, tècniques i complexes en matèria d’higiene, la qual cosa justifica la seva vinculació directa amb l’activitat exempta.

Per això, el TJUE conclou que la Directiva de l’IVA s’oposa a una normativa nacional que exclogui automàticament de l’exempció a serveis necessaris per a l’activitat exempta pel mer fet del seu caràcter general.

Distorsió de la competència: no cap una presumpció automàtica

La sentència també aborda una segona qüestió clau: si pot presumir-se l’existència d’una distorsió de la competència —o del risc que aquesta es produeixi— quan els serveis prestats per l’agrupació podrien, en abstracte, utilitzar-se per a activitats subjectes a l’IVA.

El TJUE és clar al respecte: no pot denegar-se l’exempció de manera automàtica per aquest motiu.

Denegar l’exempció a una agrupació que compleix els requisits de la Directiva de l’IVA únicament perquè els serveis prestats són de caràcter general suposa una restricció no prevista ni justificada per la finalitat de la Directiva.

L’eventual existència d’una distorsió de la competència ha d’analitzar-se cas per cas, especialment en situacions d’abús, però no pot basar-se en una presumpció general i irrefutable.

Implicacions pràctiques: una oportunitat d’optimització de l’IVA

Aquesta sentència del TJUE obre una rellevant oportunitat d’optimització de la càrrega de l’IVA per a:

• unions,
• agrupacions,
• cooperatives,
• grups d’entitats,
• AIEs,
• i altres estructures similars que prestin serveis als seus membres.

En particular, resulta especialment rellevant per a entitats que operen en sectors amb activitats exemptes, com el sanitari, educatiu, social o assistencial, on és habitual la prestació de serveis compartits a través d’estructures comunes.

No obstant això, l’aplicació de l’exempció exigeix una anàlisi exhaustiva que permeti:

• verificar el compliment de tots els requisits legals, i
• articular una defensa sòlida que acrediti que la seva aplicació no genera distorsions de la competència.

El nostre enfocament 

A Durán‑Sindreu posem a la disposició dels nostres clients un servei d’anàlisi integral, basat en la coordinació de les nostres diferents àrees d’especialització jurídica i fiscal.

Aquest enfocament multidisciplinari ens permet oferir una visió completa, rigorosa i pràctica de les implicacions derivades d’aquesta sentència del TJUE, adaptant l’assessorament a les necessitats concretes de cada entitat i al seu model operatiu.