Sentència de l’Audiència Nacional de 25 de març de 2026 (SAN 1107/2026)

En la sentència, d’especial rellevància per a les televisions públiques i, en general, per a les entitats del Sector Públic, l’Audiència Nacional ha tornat a pronunciar-se sobre una qüestió complexa per a les entitats públiques: el dret a la deducció de l’IVA quan coexisteixen activitats de servei públic no subjectes a l’IVA amb activitats econòmiques subjectes a l’Impost.

La decisió, dictada el passat 25 de març de 2026, resol el litigi plantejat per Ràdio Televisió Madrid, S. A., però la seva transcendència va molt més allà del cas concret, ja que reforça i consolida un criteri que afecta directament nombrosos ens públics, com a ajuntaments, organismes autònoms, consorcis i entitats públiques empresarials, i que desenvolupen activitats mixtes.

L’ origen del conflicte

El conflicte té el seu origen en les actuacions inspectores realitzades per la AEAT respecte de l’IVA i en les quals l’Administració va considerar que Ràdio Televisió Madrid actuava com a “subjecte passiu dual”, en desenvolupar simultàniament:

• una activitat principal de servei públic de radiotelevisió, finançada mitjançant transferències de la Comunitat de Madrid i no subjecta a IVA, i
• una activitat econòmica accessòria, consistent en la venda d’espais publicitaris, patrocinis i comercialització de continguts, plenament subjecta a l’impost.

A partir d’aquesta qualificació, la Inspecció va negar la deducció íntegra de l’IVA suportat en les despeses generals de l’entitat i va aplicar un criteri de deducció parcial, basat en l’article 93.5 de la Llei de l’IVA.

Règim de Deducció de l’IVA aplicable

Des d’aquesta premissa, la sentència realitza una anàlisi detallada del règim de deduccions aplicable a les entitats públiques amb activitat mixta i conclou el següent:

• L’IVA suportat en béns i serveis utilitzats exclusivament en activitats subjectes és plenament deduïble.
• L’IVA suportat en béns i serveis destinats únicament a l’activitat pública no subjecta no és deduïble en absolut.
• En el cas de despeses comunes o generals, utilitzats de manera indistinta en totes dues activitats, la deducció ha de realitzar-se de manera proporcional, aplicant un criteri objectiu, raonable i verificable.

En aquest punt, l’Audiència Nacional valida expressament el criteri aplicat per l’Administració tributària: el criteri financer de l’article 93.5 de la Llei de l’IVA, que distribueix les quotes suportades en funció del pes relatiu dels ingressos subjectes a l’impost respecte del total d’ingressos de l’entitat, incloent-hi les subvencions percebudes per l’entitat en qüestió.

Rebuig de mètodes “alternatius” de repartiment

Un dels aspectes més rellevants de la sentència és el rebuig als sistemes de repartiment proposats per l’entitat recurrent, basats en paràmetres com:

• el nombre d’hores d’emissió de determinats tipus de programes,
• la classificació dels continguts com a “comercials” o “de servei públic”, o
• la suposada capacitat d’uns certs programes per a generar ingressos publicitaris.

El Tribunal considera que aquests mètodes no reflecteixen l’afectació econòmica real de les despeses generals a les activitats subjectes a l’IVA, i recorda que tota la programació d’una radiotelevisió pública respon, amb independència del seu contingut, a una missió de servei públic única, al no existir contraprestació directa per la seva emissió.

Aquest raonament resulta especialment rellevant per a altres entitats públiques que intenten justificar deduccions elevades sota l’argument que la seva activitat institucional afavoreix indirectament l’obtenció d’ingressos subjectes.

Què han de tenir en compte les entitats públiques