El nou Reglament Europeu contra el blanqueig de capitals (AMLR): què canvia i com han de preparar-se les organitzacions

Fins ara, les obligacions en aquesta matèria es regulaven principalment mitjançant directives europees que cada Estat membre havia d’incorporar al seu propi ordenament jurídic. Aquest sistema ha donat lloc a diferències significatives entre països, generant criteris d’aplicació dispars i més dificultats per a les organitzacions que operen en diferents Estats membres. Precisament per corregir aquesta situació, la Unió Europea ha optat per un canvi de model: substituir bona part de la regulació basada en directives per un reglament directament aplicable als 27 Estats membres, establint un autèntic single rulebook o marc normatiu únic europeu.

Què és exactament l’AMLR?

El Reglament (UE) 2024/1624 forma part del nou paquet normatiu europeu de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, juntament amb la Directiva (UE) 2024/1640 i el Reglament (UE) 2024/1620, que crea la nova Autoritat Europea de Lluita contra el Blanqueig de Capitals (AMLA).

El seu objectiu principal és reforçar la integritat del sistema financer europeu mitjançant l’harmonització de les obligacions aplicables als anomenats subjectes obligats, és a dir, aquelles entitats i professionals que han d’implantar mesures de prevenció, control i detecció d’operacions potencialment vinculades al blanqueig de capitals o al finançament del terrorisme.

A diferència de les normes anteriors, l’AMLR estableix requisits uniformes sobre avaluació de riscos, identificació de clients, titularitat real, controls interns, conservació de documentació i formació, eliminant bona part de les diferències reguladores existents entre els diferents països europeus.

Principals novetats que introdueix el Reglament

Entre els canvis més rellevants destaquen els següents:

1. Un marc normatiu únic per a tota la Unió Europea

La principal novetat és la creació de normes homogènies per a tots els Estats membres. Les organitzacions subjectes a la normativa hauran de complir essencialment les mateixes obligacions amb independència del país on operin, fet que aporta més seguretat jurídica i facilita la supervisió transfronterera.

2. Major control sobre la titularitat real

El Reglament reforça els mecanismes d’identificació dels titulars reals de societats i altres estructures jurídiques. Es manté com a referència general el llindar del 25% de participació o control, però s’incrementen les exigències de verificació i transparència, recolzades per registres de titularitat real més coordinats i interconnectats a escala europea.

3. Nous límits als pagaments en efectiu

L’AMLR estableix un límit màxim harmonitzat de 10.000 euros per als pagaments en efectiu dins de la Unió Europea. No obstant això, els Estats membres podran mantenir límits més restrictius. En el cas d’Espanya, continuarà aplicant-se el límit actual de 1.000 euros en determinades operacions quan hi intervinguin empresaris o professionals.

4. Supervisió europea reforçada

La reforma crea la nova Autoritat Europea de Lluita contra el Blanqueig de Capitals (AMLA), amb seu a Frankfurt. Aquest organisme tindrà competències de coordinació, supervisió i, en determinats casos, potestat sancionadora directa sobre entitats d’alt risc, a més de treballar conjuntament amb les autoritats nacionals competents.

5. Règim sancionador més exigent

La normativa preveu sancions significativament més elevades per a determinats incompliments greus. En el cas de les persones jurídiques, les multes poden arribar fins als 10 milions d’euros o el 10 % del volum de negoci anual, aplicant-se la quantia que resulti superior en els supòsits previstos per la regulació.

A qui afecta?

Tot i que tradicionalment la prevenció del blanqueig de capitals s’ha associat principalment al sector financer, l’àmbit d’aplicació del nou Reglament és molt més ampli.

Entre els subjectes obligats continuen trobant-se entitats financeres, asseguradores, auditors, assessors fiscals, professionals jurídics en determinades activitats, agents immobiliaris i altres operadors econòmics ja inclosos en la normativa vigent.

Ampliació del perímetre de vigilància: nous subjectes obligats

Una de les novetats més rellevants del Reglament (UE) 2024/1624 és l’ampliació i clarificació del catàleg de subjectes obligats, incorporant activitats i sectors que fins ara comptaven amb un tractament menys homogeni en l’àmbit europeu.

Entre els nous col·lectius i sectors especialment afectats destaquen:

• Proveïdors de serveis de criptoactius (CASPs), que passaran a operar sota estàndards europeus plenament harmonitzats en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.
• Plataformes de finançament participatiu (crowdfunding), amb l’objectiu d’evitar el desviament de fons d’origen il·lícit a través d’aquestes estructures.
• Sector del luxe i dels béns d’alt valor, incloent comerciants de metalls i pedres precioses, així com operadors dedicats a la compravenda de vehicles, embarcacions i aeronaus de luxe.
• Futbol professional, tant clubs com agents, atès l’elevat volum econòmic de les operacions i la complexitat d’algunes de les seves estructures societàries i d’intermediació.

Aquesta ampliació respon a la voluntat de la Unió Europea de reforçar el control sobre sectors que, per la naturalesa de les seves operacions o pel volum de recursos que gestionen, poden presentar riscos més elevats de blanqueig de capitals.

Sector públic

Des de la perspectiva del sector públic, és important assenyalar que moltes administracions i entitats públiques no tindran la condició de subjecte obligat en sentit estricte. Tanmateix, això no implica que la reforma els sigui aliena.

Les administracions públiques, organismes autònoms, entitats públiques empresarials, fundacions i societats mercantils públiques participen habitualment en procediments de contractació, concessió de subvencions, ajuts públics, gestió patrimonial o col·laboració publicoprivada que exigeixen cada vegada estàndards més elevats de transparència, traçabilitat i identificació dels beneficiaris efectius.

Per aquest motiu, és previsible que les exigències derivades del nou marc europeu tinguin un impacte indirecte rellevant en els processos interns de control, compliance, contractació pública i gestió de riscos de nombroses entitats del sector públic.

Què haurien de fer les organitzacions des d’ara?

Tot i que l’aplicació plena del Reglament no tindrà lloc fins al juliol de 2027, les organitzacions disposen d’un marge temporal limitat per adaptar-s’hi adequadament.

En aquest context, resulta recomanable:

• Analitzar si l’entitat té la condició de subjecte obligat o manté relacions rellevants amb organitzacions subjectes a la normativa.
• Revisar els procediments d’identificació i verificació dels titulars reals.
• Actualitzar els mapes de riscos i les avaluacions internes de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.
• Revisar i adaptar polítiques, procediments i controls interns.
• Valorar l’impacte de les noves obligacions sobre contractació, proveïdors, subvencions i col·laboracions.
• Impulsar programes de formació adreçats tant als òrgans de govern com al personal amb funcions de control o supervisió.
• Planificar amb antelació l’adaptació documental i organitzativa necessària abans de la data d’aplicació del Reglament.

Un canvi de paradigma

L’entrada en vigor del Reglament (UE) 2024/1624 suposa un canvi de paradigma en la lluita contra el blanqueig de capitals a Europa. La creació d’un marc normatiu únic, el reforç de la transparència sobre la titularitat real, la nova supervisió europea i l’enduriment del règim sancionador marcaran l’evolució del compliance durant els pròxims anys.

Tot i que moltes entitats no es trobin formalment dins del perímetre tradicional dels subjectes obligats, la creixent exigència de transparència, control i bon govern fa aconsellable anticipar l’anàlisi d’impacte i començar com més aviat millor la revisió dels procediments interns.

L’adaptació primerenca permetrà afrontar amb més garanties un entorn regulador cada vegada més exigent i homogeni a escala europea.