El nou procediment de reclamació o consulta sobre actuacions administratives que obstaculitzen l’activitat econòmica a Catalunya

Flash Dret Públic i Urbanisme

El nou procediment de reclamació o consulta sobre actuacions administratives que obstaculitzen l’activitat econòmica a Catalunya

Introducció a la qüestió

La Llei 18/2020, de 28 de desembre, de facilitació de l’activitat econòmica, ha suposat un canvi legislatiu de molta importància pel que fa al control administratiu de les activitats econòmiques a Catalunya.

En la línia de la Directiva europea 2006/123/CE, relativa als serveis en el mercat interior, es pretenia fomentar que les persones que volien emprendre un negoci i les empreses ja consolidades les quals, inevitablement, s’han de relacionar amb diferents administracions públiques a través de processos de recollida d’informació i d’autorització, ho facin sense haver de patir una “càrrega burocràtica desmesurada”.

Doncs bé, aquesta llei preveu al seu article 26 l’anomenat “procediment de defensa dels drets i els interessos dels operadors econòmics”. La finalitat del procediment és “poder informar, per mitjà del portal únic, sobre qualsevol disposició, acte, actuació, inactivitat o via de fet de les administracions públiques que, des de llur punt de vista, comporti un obstacle o barrera per a l’aplicació d’aquesta llei, i també poden formular consultes relatives a la interpretació de la llei sectorial que sigui aplicable en cada cas”.

Com es pot veure, el ventall d’actuacions que comprèn aquest procediment es prou ampli i engloba totes les possibles accions que, eventualment, es poden arribar a enjudiciar per la via contenciós-administrativa (judicial). Així doncs, en una primera instància ja sembla que una de les principals finalitats del procés és descarregar els litigis en matèria d’activitats econòmiques, per la via administrativa i a través d’un procés molt més ràpid i eficient.

A continuació exposem la resta de característiques del procés, així com algunes observacions i apunts crítics que creiem pertinents per a millorar la qualitat normativa i reguladora de la Llei.

Característiques del procediment

En primer lloc, val a dir que el procediment legalment previst contempla un seguit de subjectes legitimats per a informar sobre les actuacions que obstaculitzen l’activitat econòmica: les pròpies persones interessades, les corporacions, els col·legis professionals, les organitzacions i les associacions que els representin. Ho hauran de fer a través del portal únic (o “Finestreta única Empresarial”), també regulat en la Llei 18/2020.

Pel que fa a l’òrgan administratiu competent per a gestionar el procediment, aquest és diferent del que està provocant la situació d’endarreriment o obstrucció a l’activitat. Concretament, es tracta de la “unitat competent de la Generalitat en matèria de promoció econòmica i regulació” (art. 26.2 Llei 18/2020). Actualment aquesta unitat està integrada pel Departament d’Economia i Finances, concretament per la Direcció General de Fons Europeus i Ajuts d’Estat. Aquesta haurà de valorar i analitzar l’obstacle que es denuncia, i proposar solucions a l’òrgan que suposadament ho estigui provocant.

A més, quant al contingut de la petició adreçada a l’òrgan administratiu, aquesta podrà ser de dos tipus:

• Es podrà informar d’aquestes actuacions que comporten un obstacle o barrera per a l’aplicació d’aquesta llei, o;
• Es podran formular consultes relatives a la interpretació de la llei sectorial que sigui aplicable en cada cas.

Ja coneixem les actuacions que comporten esculls per als tràmits administratius: retards en la tramitació, desestimacions per silenci, manca d’operativitat, o una interpretació massa restrictiva de l’instrument d’intervenció sobre l’activitat econòmica, entre d’altres. També hi juga un paper molt rellevant el principi de proporcionalitat en el control d’activitats, el qual consisteix en el deure que té l’Administració de prendre la mesura que resulti menys onerosa per a la situació del ciutadà, sempre que s’assoleixi la mateixa finalitat.

Les consultes relatives a la interpretació de la llei sectorial fan referència normalment als requisits tècnics que s’exigeixen per a procedir a l’inici de l’activitat econòmica, així com possibles dubtes a nivell jurídic sobre els quals n’hi hagi doctrina administrativa o jurisprudència establerta. Així doncs, els dubtes que pugui plantejar aquesta norma (per exemple, el Decret Legislatiu que aprova el Text Refós de Llei d’Aigües, o la Llei de Prevenció d’Incendis) hauran de ser degudament respostos per l’Administració competent.

Respecte a la durada del procediment, aquest té un termini màxim assenyalat de 30 dies, havent de respondre per mitjans electrònics sobre la consulta o emetre un informe sobre l’adequació de les actuacions a la Llei de facilitació de l’activitat econòmica.

Finalment, es garanteixen els principis de publicitat i transparència respecte als informes, fixant l’obligació que siguin accessibles des de les pàgines webs institucionals habilitades.

Observacions al procediment

Després de recollir els punts més rellevants del procediment, creiem que mereix la pena fer un seguit de notes que poden millorar la qualitat normativa, així com la seguretat jurídica que preveu el procediment.

En primer lloc, tot i que l’article 26 és prou escarransit, no hi ha cap norma reglamentària que el desenvolupi. En efecte, malgrat l’aprovació del Decret 131/2022, de 5 de juliol, del Reglament de la Llei de facilitació de l’activitat econòmica, res no diu aquest sobre el procediment de defensa dels operadors econòmics.

Un procediment administratiu especial sense desenvolupament reglamentari pot arribar a la indeterminació en diferents aspectes: les pròpies fases d’aquest, els efectes jurídics que pot comportar la seva iniciació (interrupció de termini de caducitat/prescripció), o la manera en com s’hauria d’executar la resolució. Tot això es manté en una sort de terreny imprecís, sense una successió definida de les fases que el composen i els tràmits considerats “essencials” o indefugibles.

Una altra qüestió que caldria assenyalar és la de l’òrgan competent per a resoldre les consultes relatives als sectors regulats. En tractar-se aquest òrgan de la Direcció General de Fons Europeus, o el Departament d’Economia, podríem concloure que aquests tenen un abast massa genèric, havent de recaptar de facto un informe sectorial en gairebé cada consulta, pel seu caràcter tècnic. Potser resultaria més eficient que resolgués directament la consulta el Departament o Direcció General directament adscrit a l’activitat econòmica, per a evitar dilacions administratives i duplicitats procedimentals innecessàries.

D’altra banda, de la dicció literal del precepte, en relació amb la possibilitat de denunciar la paralització de l’autorització o activitat, es desprèn que aquest informe no esgota via administrativa, ni s’indiquen els recursos existents. Això fa pensar que es tractaria més aviat d’un mecanisme de queixa, el qual pot esdevenir un mer canal de queixes sense garanties procedimentals.

En definitiva, pel que sembla el legislador ha configurat un “procediment” que es basa en la bona fe de l’operador econòmic per a posar de manifest situacions que obstaculitzin l’inici de la seva activitat econòmica. Tanmateix, no es posen mecanismes ni garanties suficients de la vinculació del procediment, ni es regula aquest de manera suficientment extensa.

Així doncs, resta per comprovar els resultats que aquests processos poden assolir, la qual cosa s’hauria de traduir en una major rapidesa en l’autorització de les activitats, així com més seguretat jurídica a l’hora de iniciar una activitat regulada de contingut altament tècnic.