Newsletter sector públic
Simplifiació i agilització en la gestió de procediments i altres novetats en l’àmbit de l’Urbanisme i l’Habitatge
Adreçat als particulars i empresaris que vulguin tramitar un procediment davant de l’administració per via digital, perquè una recent norma ha avançat en el paradigma de la consulta i accés, i no deixa indiferent el règim de garanties del ciutadà davant de la Generalitat i els Ajuntaments catalans. Especialment, pel que fa als tràmits urbanístics, de gestió de l’habitatge, i als procediments relacionats amb els serveis socials.
Aquest 24 de març s’ha aprovat un Decret Llei per part del Govern de la Generalitat de Catalunya que, si més no, persegueix enfrontar tant la difícil situació d’estabilitat parlamentària com la incidència de factors externs en l’economia.
A mode d’introducció, es preveuen les següents línies d’actuació:
- Mesures per agilitzar i simplificar procediments;
- Mesures en l’àmbit de l’habitatge i l’urbanisme;
- Modificacions de caràcter fiscal;
- Regulació dels empleats públics.
- Altres mesures de caràcter transversal.
Malgrat la importància que totes aquests eixos tenen per a la bona marxa de l’Administració de la Generalitat i, en general, el conjunt de la societat, a continuació ens ocuparem de descriure les mesures que més afecten al Dret administratiu: les mesures en agilització de procediments, i les relatives a l’habitatge i l’urbanisme.
1. L’alleujament de la burocràcia: mesures per agilitzar i simplificar procediments administratius
En la línia que l’actual Govern manté amb el seu Pla de Facilitació de l’Activitat Econòmica 2025-2028, el capítol III d’aquest Decret s’adreça a reduir els tràmits i traves administratives imposades als ciutadans, mitjançant diferents mesures de caire digital i participatiu. Es destaquen a continuació els articles que considerem més rellevants:
- S’estableix el dret d’accés i utilització de dades i documents propis, a l’article 6.1 del Decret Llei. Aquest dret consisteix en la possibilitat dels ciutadans d’accedir a les dades i els documents que les administracions de Catalunya tenen en llur poder relatius a la seva persona o activitat. Aquest accés ha de tenir lloc en un espai personal, privat i segur disponible a les corresponents seus electròniques. Així mateix, en aquest espai es podran aportar i conservar voluntàriament documents propis amb la finalitat de facilitar-ne l’aportació en procediments administratius. Un principi fonamental que ha de connectar aquest espai personal i els procediments corresponents és el de interoperabilitat, permetent la incorporació segura i automatitzada de les dades i els documents.
- Deure d’informar a la ciutadania de la posada en marxa de serveis proactius i informatitzats. Es preveu a l’article 6.2 del Decret. A tal efecte, es podran fer servir les dades identificatives i de contacte de les quals disposin, i sempre que la finalitat de la comunicació sigui compatible amb la finalitat que va legitimar la recollida de les dades.
- Es regula la transformació digital dels procediments vinculats a l’exercici d’activitat económica. En realitat, aquesta digitalització s’aplica no només als procediments vinculats a l’exercici d’una activitat econòmica (concessions de llicències, tramesa de comunicacions prèvies…) sinó també als procediments dels plans urbanístics, ambientals i d’intervenció en l’edificació. S’inclou l’obligació d’emprar mecanismes de verificació automatitzada i solucions digitals intel·ligents, que permetin reduir els terminis de tramitació i eliminar documentació sobrera. Així mateix, s’estableix un període màxim de dos anys per a dur a terme dita transformació digital.
- Es preveu una comunicació de dades reforçada en el reconeixement de discapacitats i situacions de dependència. Això ve establert a l’article 8: en aquest sentit, es promou una especial cooperació entre els serveis de salut i els serveis socials del sistema públic. Amb aquesta finalitat s’habilita la comunicació de dades entre ambdós serveis públics, per a oferir proactivament la possibilitat del reconeixement de la discapacitat i situació de dependència a partir d’una edat determinada, o atenent a la història clínica de determinades persones ateses pel sistema de salut.
2. Mesures urgents en l’àmbit d’habitatge i de l’urbanisme: situacions anòmales en l’habitatge i major transparència en la gestió del sòl
2.1 Modificacions de la llei d’habitatge
- Es regulen les utilitzacions i situacions anòmales dels habitatges. L’article 10 del decret analitzat comença descrivint la detecció d’utilitzacions i situacions anòmales dels habitatges. Aquestes es donen en les següents circumstàncies:
- En primer lloc, tenim la “desocupació permanent i injustificada”. Aquesta té lloc a partir dels dos anys en la mateixa situació. Ni l’ocupació d’aquests habitatges sense títol habilitant ni la transmissió de llur titularitat a favor d’una persona jurídica no alteren la situació d’incompliment de la funció social de la propietat.
- D’altra banda, la “sobreocupació” també es un fenomen regulat. S’esdevé quan en un mateix habitatge s’allotgen un nombre excessiu de persones, en consideració als serveis de l’habitatge i als estàndards de superfície per persona fixats a Catalunya com a condicions d’habitabilitat.
- Finalment, “l’infrahabitatge” es defineix com l’immoble que, tot i que no té cèdula d’habitabilitat ni compleix les condicions per a obtenir-la, es destina a habitatge.
El procediment dirigit a detectar situacions anòmales té un termini màxim de 6 mesos, declarant-se la caducitat quan s’ultrapassi, sens perjudici de possibles interrupcions per causes justificades.
- Noves obligacions a l’arrendament d’habitatge. Més enllà de la creació d’aquesta figura, es preveuen altres mesures com l’obligació de fer constar en contractes d’arrendament d’habitatge subscrits en zones de mercat residencial tensionat la renda que hagi estat vigent en els darrers 5 anys. En el seu cas, s’haurà de consignar el preu màxim aplicat pel sistema de referència de dels preus de lloguer d’habitatges.
- Registre de persones grans tenidores d’habitatge. A més, es crea el Registre de Persones Grans Tenidores d’Habitatge, adscrit a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, en la qual s’han d’inscriure les persones jurídiques i físiques que es considerin grans tenidores, de conformitat amb l’article 5 de la Llei 24/2015, o l’article 3 k) de la Llei d’habitatge estatal.
2.2 Modificació del Text Refòs de la Llei d’Urbanisme
Pel que fa a la revisió de la legislació urbanística, es comença afegint l’article 8 bis al TRLUC, que garanteix els principis d’eficiència i eficàcia en materia urbanística, així com la publicitat i transparència en la informació urbanística.
- Creació d’un codi s’usos i paràmetres del sòl. El segon apartat d’aquest article 8 bis preveu que la Generalitat, a través del departament competent en matèria d’urbanisme, ha de desenvolupar per reglament un codi que estandarditzi i classifiqui les definicions dels usos i paràmetres d’ordenació, així com de les qualificacions urbanístiques. Aquesta previsió la trobem d’especial transcendència, atesa la disparitat dels usos que els ajuntaments han anat progressivament aprovant en els seus respectius planejaments. A més, el reglament que l’aprovi ha de concedir un termini i el procediment corresponent per a l’adaptació dels planejaments municipals.
- Creació de la plataforma urbanística de catalunya. D’altra banda, s’aprova la creació de la Plataforma urbanística de Catalunya, la qual ha d’integrar els instruments de planejament, gestió i informació urbanística que permetin reflectir l’estat de desenvolupament i transformació del sòl. Una altra previsió interessant és la inclusió dels equipaments i construccions destinades a l’allotjament de treballadors temporers entre les activitats que, en interès públic, permeten l’habilitació del sol no urbanitzable per a actuacions específiques (art. 11.2 Decret; nou article 47.4 e) TRLUC).
- S’amplien les obres i usos provisionals. En aquest sentit, s’autoritzen els usos i obres de caràcter provisional en sol urbà no consolidat sotmesos a planejament urbanístic derivat o en polígons d’actuació urbanística, mentre no s’hagi iniciat el procediment d’execució (art. 11.3 Decret; nou article 53 TRLUC). Així doncs, el sol urbà no consolidat s’afegeix als sòl urbanitzable delimitat i no delimitat pel que fa als usos provisionals, essent aquests dos últims ja permesos per la llei anteriorment.
- S’extingeixen els consorcis urbanístics en àrees residencials estatègiques (art. 11.7 Decret; nova D.A 22ª TRLUC). La Llei 11/2025 determinà la transformació dels antics consorcis en convenis urbanístics, en ares a la simplificació del procés transformador del terreny i la reducció d’una burocràcia que, des del Govern, es considerava excessiva. Així doncs, en la línia de l’esmentada llei el Decret concedeix aquest termini per a aquells consorcis que executen àrees residencials estratègiques, per la seva rellevància en el sector.
3. Conclusions
En els tres eixos de l’ordenament jurídic que hem analitzat – procediments administratius, urbanisme i habitatge – s’observa una clara tendència a la disminució de la burocràcia per a millorar la transparència, l’accessibilitat als procediments i la participació dels ciutadans en aquests.
Així mateix, s’institueixen noves figures com “les situacions anòmales d’habitatge” o el Registre de Grans Tenidors, per a no deixar enrere l’interès general que persegueixen els poders públics en matèria d’habitatge. I, finalment, podem observar un règim del sol més flexible i transparent, amb una futura codificació dels usos possibles i l’autorització de construccions en sòl no urbanitzable per a allotjament de treballadors temporers, així com la dissolució definitiva dels consorcis per al desenvolupament urbanístic en àrees residencials estratègiques.
Ara bé, caldrà analitzar la situació de l’habitatge a Catalunya en els propers mesos i anys per a determinar si aquest reguitzell de modificacions legislatives han tingut efectes positius en les demandes socials i comunitàries, o pel contrari han estat insuficients o mancades d’encert. De moment, podem finalitzar apuntant que s’assenyala la reducció de la burocràcia en l’accés a l’habitatge com un dels principals reptes a abordar i que ja s’han efectuat profundes revisions d’algunes de les principals lleis a Catalunya per a pal·liar-ho.
Gabriel Capilla
Gabriel Capilla és director de l'Àrea de Dret Administratiu i del Sector Públic. La seva especialització en aquests àmbits deriva dels seus trenta anys d'experiència en aquest sector com a funcionari lletrat del Cos Superior de la Generalitat de Catalunya, actualment en excedència.
Pau Lleó i Galan
Pau forma part de l’àrea de Dret Administratiu i Urbanisme com a advocat júnior. És graduat en Dret per la Universitat de Barcelona, on també va cursar el Màster d’Accés a l’Advocacia i Procura. Està especialitzat en Dret administratiu i urbanisme, i compta amb experiència en la gestió i participació en esdeveniments jurídics, així com en la preparació d’informes per a diverses institucions públiques.